Last day in Helsinki before Christmas

Bones! avui som dia 22 de desembre, això vol dir que la pròxima matinada, a les 6 surt el nostre vol de tornada a Barcelona! per nosaltres podem dir que avui surt el nostre vol, doncs no crec que fins a l'avió tornem a dormir, ja que després de la última sauna aquesta tarda, hi haurà un munt de gent a sopar a casa meva i després ja ens espererem fins que vingui el nostre taxi cap a quarts de quatre.
Aquests últims dies desde que vem tornar de Rússia han sigut molt intensos, primer amb feina de la universtitat doncs era època d'exàmens, i després amb diversos events , com ara l'aniversari del Berni, l'aniversari de l'Anne, get wasted 2 i 3, i aquesta última semana varies festes de "despedida". I és que així és, molt gent marxa ara i no tornarà al gener, per ells l'erasmus s'ha acabat.
L'erasmus és una experiència increïble, coneixes gent de tot el món i per algun motiu que desconec, es creen uns lligams molt forts amb només quatre mesos. Per això, si normalment les despedides ja són dures, despedir a aquesta gent amb la que s'ha compartit tantes coses en 4 mesos es fa molt i molt dur. Potser inclús diria que el pitjor aspecte de l'erasmus és aquest, les despedides. I és que hi ha gent, com ara l'Hugo i el Berni, que estic segur que els tornaré a veure ja que ens uneix una forta amistat, inclús al Tom, al Tobias o a l'Anne m'atreveria a dir que segur que els veuré un altre cop, de fet ja tenim plans com ara anar a Mallorca amb el Tom, anar al Rock Am Ring o al Oktoberfest. Però n'hi ha d'altres, com ara el Chris que és de Canadà o al Patryk de Polonia, que et despedeixes d'ells amb els millors desitjos de tornar-nos a veure, però en el fons no estàs segur si realment els tornaràs a veure. Esperem que sí! per tots ells i perquè ens consta que molt llegeixen aquests blog, aquest missatge:

This a message for all the people who is leaving in december and is not coming back in january! we will miss you so much! hope to see you soon!

Doncs res, que aquí estem acabant de netejar els pisos per passar la inspecció que faran d'aquí una semana, fent maletes i preparats per el que serà un dia molt emocionant: tornar a casa en una època perfecte (com els turrons), retrobament amb tota la familia, retorbament amb el nostre llit, sofà i nevera (jejeje) i finalment BARÇA - MADRID! he pagat tota una temporada de carnet del Barça per poder veure només un partit però quin partit! (I'm sorry father!)
Així doncs, aquest blog romandrà tancat per vacances de nadal fins a la nostra tornada aquí a Helsinki, jo el 11 del gener i el Marc el 18 (per tema d'exàmens a la FIB). Ens veiem en unes poques hores! Bon Nadal i Feliç any nou!

PD: espero que algú li hagi tocat la grossa! Munmany! que ha tornat a tocar a Vic! no t'haurà tocat un pessic???

Viatge a Russia, segona etapa: st.Petersburg!

Bones! ja tornem a ser aquí per seguir relatant la nostra estada a Rússia, concretament la segona estapa a st.Petersbrug. Però abans un parell de punts que s'ens havien oblidat comentar en el primer post, i que són una tònica general tant a Moscú com a St.Petersburg:

1.- L'aigua de l'aixeta a Rússia no és potable. Sembla increïble que en un pais europeu l'aigua de l'aixeta no sigui potable, però és que Russia encara té punts que l'allunyen de l'europa a la que estem aconstumats... quan et dutxes o t'afeites pots olorar la olor a metall de l'aigua, i ens van dir que si te la veus, cagaleres, nausees, sang a l'estómac, etc...

2.- el vodka: si vas a un supermercat, secció vodka, tenen passadissos sencers de vodka, desde 2 euros fins a els més cars, i és que el vodka és la beguda nacional sense cap tipus de dubte.

3.- el que és més surrealista, NINGÚ parla anglès. Quan diem ningú, és absolutament ningú, vells, joves, etc... potser els únics que parlaven anglès eren alguns dependents del mcDonalds, una mica els recepcionistes dels hotels i alguns cambrers, però poca cosa

Aclarat aquests tres punts, passem al relat dels 3 dies a St.Petersburg. Ens vem quedar al tren de Moscú, doncs bé, després de 8 hores al tren (aquest cop sense festa perquè estavem reventats de la nit a Moscú) vem arribar a st.Petersburg. Al sortir de la estació al carrer, la primera impressió és que la ciutat és més europea. Les cases són més petites, no hi han aquells gratacels enormes de Moscú. Seguidament, de mateixa manera que Moscú, ens fiquem a un autobus per fer un petit sighseeing de la ciutat. Passem per varios llocs que tornariem a visitar més tard, per tant ja veurem les fotos més endavant, quan ens vem parar a fer-les amb més calma. El que si va ser wapo, és la parada que va fer l'autobus al costat del riu. I és que st.Petersburg té just a sobre un llac enorme (no ens feu dir quin és, els que ens coneixeu sabeu que la geografia no ha sigut mai el nostre punt fort) que estava gelat, i al pujar una mica la temperatura el gel s'havia trencat, omplin un dels variis rius de st.Petersburg (per alguna cosa l'anomenen la Venècia del Nord):

Hermitage desde l'altra banda del riu

El gel arribava fins a on podies veure

El gel s'acumulava al ponts, empès per la seva pròpia força

Tot seguit, el mateix autobus ens va deixar al hotel, on vem poder descansar fins a l'hora de sopar, així que "spanish siesta" toca. I la veritat és que feia molta falta per poder aguantar el que ens venia a sobre aquella nit. I és que l'agència ens havia preparat un típic sopar rus! el menú: amanida (similar a la ensaladilla russa), sopa i un tall de carn (difícil d'identificar) amb patates al forn. Per beure, com no podia ser d'una altra manera, vodka (entre cada plat es feia un brindis per diferents motius amb "xupitos de vodka"). La part bona va ser quan va sortir el típic grup rus de fer música, i a que no endivineu qui van ser els afortunats a sortir a ballar? efectivament els dos amos d'aquest blog. I és que el Marc estava molt aprop del grup i lògicament va ser el primer al que van fer sortir. Mentre el Marc ballava i tal com es pot veure en el video anterior, jo m'estava pixant de riure, per tant el pròxim en sortir vaig ser jo, per llest! jejejeje, la veritat és que va ser molt divertit, al final entre jocs i balls van acabar sortint tots menys el Berni. Després del sopar, ens van portar a una mena de pub/discoteca bastant cutre, però el nivell d'eufòria col·lectiva va fer que ens ho passesim molt i molt bé:

El mestre demostrant com es balla amb "salero latino"

Un servidor ballant (atenció al Rodri pixant-se de riure darrere)

I també em va agafar l'atac de riure a mi, igual que a tots els que estaven al meu voltant

Foto posterior al "pub" d'esquerra a dreta i de darrera a davant: Loïc, Rodri, Anne, Aleix, guia Russa que no m'enrecordo el nom, Veronica (una altra guia russa) i Berni

Dia següent, arribant justets al esmorzar al hotel, doncs era a les 9.30. Amb les piles carregades amb un bon esmorzar, ens dirigim al centre de St.Petersburg, doncs la idea del dia era visitar el museu hermitage. Per a arribar-hi, s'ha d'agafar un parell de metros, i aquí és quan flipem amb el metro de St.Petersburg. Primer de tot, per baixar fins a les vies, unes escales mecàniques que sembla que baixin al infern, 2 o 3 minuts d'escales mecàniques. I segon, les andanes a reventar de gent, i un tren cada 1 minut! i és que és increïble, passa un tren cada un minut i pel següent la andana torna a estar plena com un ou! i és que ja ens ho havien avisat el guia, el metro de st.Petersburg (de mateixa manera en proporció d'habitants que el de Moscou) mou uns 5 mil·lions de persones al dia, i si algun dia s'espatlla, la ciutat es col·lapsa per complet.

Les escales al infern

El locutor del metro parlant valencià! che!

Després del metro i una petita caminada arribem al Hermitage:

Catherdral of the spill blood

Edifici del centre de st.Petersburg, diria que és una biblioteca o algo similar

Plaça on es troba el hermitage

Façana del Hermitage

Una mica de cultura sobre el Hermitage: es tracta de un dels museus d'art més importants del món, i està format per 6 edificis, però el més característic és el palau d'hivern, residència dels antics tzars de Rússia. La colecció la va començar Caterina la gran, i a través dels anys es va convertir en una de les col·leccions d'art més importants del món, fins que va arribar la revolució i Stalin va ordenar vendre moltes de les obres més importants. Tot i això, encara segueix sent una de les col·leccions més grans que existeixen. I sinó que ens ho diguin a nosaltres, que vem passar més de 3 hores per visitar els 3 pisos que el composen! la veritat és que tenen de tot, potser no es tant impressionants com el metropolitan de New York perquè les peces no són tant grans, però realment tenen obres de pràcticament tots els millors artistes de la història. A més a més, l'interior del edifici és realment espectacular, donant una idea de les èpoques de esplendor i luxe de l'antiga Rússia:

Entrada al hermitage

La saleta d'estar dels antics tzars

Loïc al tron dels emperadors

Mosaic de l'antiga Roma

Passadís on el sostre era una imitació de la capella sixtina

Aquí si que ens cabria sangria per tothom!

Anne contemplant quadres més moderns

Quadres de Picasso

Agotats i famolencs de la visita, una bona bocata del subway sempre entra bé. Després d'això, la tarda la vem reservar per donar una volta que marcava la guia que acabava a peus de la Cathedral of Spilled Blood, la catedral ortodoxa característica de St.Petersburg:

Canals "venecians" de st.Petersburg

Cathedral of spilled blood amb il·luminació nocturna

Després d'això, cap a l'hotel a dormir un ratet, sopar i sortir un estona per st.Petersburg. Poca cosa, la gent està cansada i es reserva per a la última nit. Així que quatre balls i cap a l'hotel a planxar-la.
Dimecres al matí, útlim dia de visita a st.Petersburg. El primer objectiu del dia és Palau de Caterina, residència estival de l'emperatriu. El problema és que no teniem contractada la visita guiada al palau, per tant no teniem dret a anar-hi amb l'autobus i el palau es troba a les afores de st.Petersburg. Consultem la guia i aquesta ens diu que hem d'agafar un metro i després un "taxi-bus". Ok, així ho farem doncs. Agafem al metro fins a la parada indicada i al sortir ens disposem a agafar el taxi-bus. Explicació: els taxi-bus són unes furgonetes de particulars, de mateixa manera que els taxis, els hi posen 4 pegatines i es dediquen a fer una ruta fixada. Quan vols pujar els crides, entres al darrera de la furgona (que hi caben unes 15 persones) hi fas arribar els diners del viatge al conductor. Tot molt surrealista. El problema que vem tenir és que lògicament els cartells que porten aquests vehicles estan en rus, així que impossible deixifrar quin haviem d'agafar perquè ens portés al palau de Caterina. Després de preguntar en anglès a 5 o 6 persones, trobem una noia jove que sembla entendre el que volem i ens diu que la seguim. Axí ho fem i relament agafem el taxi-bus correcte i arribem al palau de Caterina. El palau, que diu, luxe per tot arreu i el més impressionant la sala àmbar, feta integrament (parets i mobles) d'àmbar (no es podien fer fotografies així que us feu una idea o ho busqueu al google):

Façana de palau amb dos princeps fent el sagal

Rodri i Anne amb els mitjons reglementaris per no fer malbé el terra

Luxe desmesurat

Taxi-bus de tornada al st.Petersburg, dinar ràpid al McDonalds, i següent i últim punt de la nostra estada: la catedral de st.Isaac. Es tracta de una catedral inmensa, amb la tercera cúpula més gran d'europa, després del vaticà a Roma i st.Paul a Londres. La idea era visitar l'interior que diuen que és espectacular i pujar a la cúpula desde on hi ha la millor vista aèrea de st.Petersburg, però per mala sort nostra els dimecres està tancada al públic. Així que ens hem de conformar amb unes fotografies desde l'exterior:

Atenció a la mida de les columnes!

Atenció a la mida de la catedral comparada amb els cotxets aparcats davant!

Atenció al hamfri fent el garrulo amb el gel!

Final de la visita cultural a st.Petersburg, última visita a la nit de st.Petersburg. I és que desde que el grup de erasmus de la nostra uni va anar a st.Petersburg i ens van ensenyar la limusina que havien llogat, portavem la idea de fer el mateix. No va ser díficil convèncer els espanyols de Rovaniemi que s'unissin a nosaltres i així ho vem fer. 10 euros per persona i tenies una volta de una hora per st.Petersburg amb limusina, que ens va deixar a l'entrada de la discoteca on anaven el resta de integrants de viatge:

El grup de la limusina!

Gran festa de despedida de st.Petersburg! El dia següent, apurant encara més l'hora d'esmorzar a l'hotel, fer maletes i cap a l'autobús! I és que ens quedaven més de 8 hores de autobus per arribar fins a Helsinki. I no és que st.Petersburg estigui molt lluny, són uns 300 kilòmetres a Helsinki, però s'han de para 5 cops a la frontera! sisi 5 cops! 3 cops a la banda russa, una per comprovar el visat, un altre per comprovar el passaport i un altre per comprovar l'autobus, i de mateixa manera a la banda finesa. En total una hora i mitja llarga per passar la frontera. I al cap d'una estona ja erem un altre cop a Helsinki! La nostra aventura russa s'havia acabat, sans i estalvis, la veritat és que no dóna la sensació de ser un pais tant perillós com diuen alguns. Parlant amb els nostres companys de viatge, tots concidim en el mateix: un dels millors viatges, sinó el millor, de les nostres vides!

Viatge a Russia, primera etapa: Moscú!

Bones! ja som aquí sans i estalvis després del nostre periple per terres Russes! la veritat és que ha sigut un viatge increïble, amb molt bona companyia, unes llocs wapissims i perquè no dir-ho, amb uns bons festivals! però n'hem a pams, degut a la llargada del viatge, hem decidit fer un parell de posts per explicar-l'ho, ja que sinó es pot fer massa larg i pesat. Així que el primer post parlarà sobre la nostre primera parada en el viatge, a Moscow! Doncs tot va començar divendres 23 a la tarda a l'estació de Helsinki. A les 6.30 sortia el nostre tren nocturn cap a Moscú, així que a les 6 erem allà. I mentre esperavem que arribés tothom i recuparavem el nostre passaport amb el visat (quan ens veieu demaneu-nos que us ensenyem el nostre nom en rus que és molt divertit!), vem sentir un idioma conegut... como no espanyols! 3 noies (Cristina, Rosanna i Adriana) i dos nois (Fran i Marcos) vinguts de Rovaniemi (ciutat del pare noel i que està a pendre pel...) Així que ja teniem companyia per tot el viatge! a per cert que no ho havia comentat, nosaltres anavem el Marc, Berni, Jordi, Loïc (suïs), Anne (alemana) i jo. Només pujar el tren ja vem veure que anavem a un lloc diferent:

Revisors russos del tren

Així que les 13 hores de tren fins a moscou es van fer més amenes, tots 9 (obviament els espanyols, els estrangers ja havien anat a dormir) en una mateixa habitació de 4, fent petar la xerrada fins a quarts de 4. Al cap de unes poques hores (a les 9 de matí) ja erem a Moscú! primera impressió realment diferent, només amb el tren per arribar fins al centre passa un munt de barris i cases increïble, tot blocs enormes, tots del mateix aspecte, molt soviètics. I és que, pels que no ho sapigueu, a Moscou i viuen 12 mil·lions de persones! quan baixem del tren la impressió és de una metropoli on tots els edificis són enormes, tot està bastant brut i tot està en el collons de rus que no s'enten una merda!

Després d'esmorzar, ens pujem en un bus que ens farà el típic sightseeing de la ciutat. Primera parada: plaça dels teatres, ven aprop de la plaça roja. Així que cap allà ens dirigim i ens topem amb els que serà una tònica a Moscí degut a les eleccions: la ciutat està plena d'exèrcit per tot arreu.

Entrada a la plaça roja, els de camuflatge d'hivern són tropes especials!

Soldats russos amb el autobús del Barça!

I ens diuen que en aquell moment no es pot entrar a la plaça roja, i que no saben quan es podrà entrar. Però misteriosament, al cap de uns pocs minuts veiem que la gent comença a fer cua, així que ens disposem a entrar. S'ha de passar un control de metalls com si anessis a pujar a l'avió. Un cop passat això ja som dins! i llavors en dirigim al mausoleu de Lennin (del qual obviament no et deixen fer fotos). Després de treuren's el gorro i les mans de les butxaques, passem a la sala on tenen al colega. Uf! quina impressió! aquell home allà estirat, sembla que s'hagi d'aixecar en qualsevol moment i dir algo! jeje! Després d'aixó sortim a fora i les típiques fotos de la plaça:

Els hamfris a la plaça roja, davant de la catedral de St.Basil! qui ho diria!

Tots els que som del Evtek!

Els murs rojos del Kremlin i el mausoleu de Lennin


Panoràmica de la plaça roja!

Tornem a pujar el bus i seguim la ruta, que acaba en el nostre hotel. Destacar entre les coses que vem veure, la universitat que va fer construir construir Stallin per competir amb els "skycrapers" americans i la vista de la metropoli desde un turonet.

Edifici de la universitat

Després de dinar i deixar les maletes en el hotel, no hi ha gaire temps de descansar, doncs toca anar a fer la visita guiada al Kremlin! el Kremlin, a diferència del que pensavem tots que era un edifici del govern o alguna cosa similar, es tracta de una petita ciutat dins de la pròpia Moscú, delimitada pels murs vermells que heu vist anteriorment. Dins hi han diversos edifcis de l'exèrcit, edificis del govern i les seves pròpies esglésies i tot. Unes quantes fotos perquè us feu una idea del que arriben a tenir allà dins:

Entrada del Kremlin amb el Jordi, el Berni i el Marc en primer pla

Interior del Kremlin

Atenció a la mida de la campana que els flipats volien penjar! lògicament no van poder!

La plaça on es concentren 3 esglèsies dins del Kremlin

Interior de una de les esglesies, no reparaven en gastos els russos

Un cop acabada la visita, vem tenir un petit descans a l'hotel i a les 8 del vespre haviem d'estar preparats per la visita al metro de Moscú. La xarxa de metro de Moscú, feta en temps de Lennin, és increïble per dues raons: primera perquè s'estima que ens els dies de més cru hivern, la poden arribar a fer servir uns 10 milions de persones! i és que és impressionant com van de plens els trens tot i que hi ha un tren cada minut. Però és que de la mateixa manera que a St.Petersburg, si el metro falla, la ciutat es colapsa. I la segona raó per la qual és singular, és que cada estació és com un petit palau, ple de estatues, mosaics i passadissos wapissims:

Igual que el metro de Barcelona eh??

Records d'èpoques passades...

Una altre estació diferent del metro de Moscou

Un cop acabada la visita, un petit pas per el hotel i a tastar la nit moscovita! de les 40 persones que anavem més o menys al viatge, la meitat aproximadament va decidir sortir de festa i l'altre meitat es va quedar a l'hotel. Nosaltres vem anar a on ens va portar una jove guia russa que venia amb nosaltres, un pub-disco anomenat karma. La veritat es que la primera impressió de l'entrada era de on ens hem ficat, però un cop dins va resultar molt wapo! un bar d'estil turc i després una pista de ball molt autèntica amb bona música! una bona nit de ballaruques i cap a l'hotel a dormir que l'endemà encara ens quedaven coses per veure. Destacar un parell de coses: primer el sistema de taxis de Russia, hi han dues opcions: els taxis oficials que són el doble de cars que els taxis no oficials. Els no oficials són gent que va pel carrer amb el seu cotxe i es dedica a fer de taxista. Llavors tu vas pel carrer amb el polze aixecat i paren, llavors has de pactar un preu per al lloc on vols anar, i cap a dins! la segona cosa a destacar la nevada que queia quan vem sortir del lloc aquest i vem anar cap al hotel, no en tenim d'aquestes a Helsinki!

Christ the Saviour al fons. Atenció a la bruticia del busos

Una bona nevadeta a l'entrada de l'hotel

El dia següent, ens vem llevar, vem agafar el bus que ens va deixar a prop de la plaça roja, i ens vam dirigir cap a la Catedral de Christ the Saviour, una impresionant catedral blanca i daurada que es veu desde el Kremlin. Un cop visitada, fet el dinar de rigor al Sbarro i un petit descans, com que ja era de nit ens vem dirigir a fer la visita nocturna de la plaça roja. Potser una de les millors coses del viatge, doncs si la plaça roja ja es wapa durant el dia, amb la il·luminació nocturna és encara millor, unes proves:

Edifici de la plaça roja

Catedral de St.Basil de nit, d'esquerra a dreta: Loïc, Marc, Berni, Anne, Marcos, Jordi, Rosanna i Jo

Murs del Kremlin

Plaça roja desde la distància...

I després d'aixó, només ens quedava visitar el centre comercial aquest que es veu a les fotografies amb tantes bombetes, en el qual, encara que sembli mentida, hi han botigues de les marques més cares i prestigioses del món, doncs Russia és un pais de contrastos. Després d'això unes fotografies desde un pont on es pot veure tot el Kremlin, i cap a l'estació de tren cap a St.Petersburg! però això ja serà part d'un altre post!

Us deixem amb fotos dels contrastos del pais, salut per tothom!

En algunes coses Russia encara és el que era, Lada de l'any de la picor...

... cartell del metro...

... i en altres coses van arribant poc a poc...

... qui ho hagués dit fa uns anys!

Moscú, una ciutat diferent però fantàstica!!