Viatge a Russia, segona etapa: st.Petersburg!

Bones! ja tornem a ser aquí per seguir relatant la nostra estada a Rússia, concretament la segona estapa a st.Petersbrug. Però abans un parell de punts que s'ens havien oblidat comentar en el primer post, i que són una tònica general tant a Moscú com a St.Petersburg:

1.- L'aigua de l'aixeta a Rússia no és potable. Sembla increïble que en un pais europeu l'aigua de l'aixeta no sigui potable, però és que Russia encara té punts que l'allunyen de l'europa a la que estem aconstumats... quan et dutxes o t'afeites pots olorar la olor a metall de l'aigua, i ens van dir que si te la veus, cagaleres, nausees, sang a l'estómac, etc...

2.- el vodka: si vas a un supermercat, secció vodka, tenen passadissos sencers de vodka, desde 2 euros fins a els més cars, i és que el vodka és la beguda nacional sense cap tipus de dubte.

3.- el que és més surrealista, NINGÚ parla anglès. Quan diem ningú, és absolutament ningú, vells, joves, etc... potser els únics que parlaven anglès eren alguns dependents del mcDonalds, una mica els recepcionistes dels hotels i alguns cambrers, però poca cosa

Aclarat aquests tres punts, passem al relat dels 3 dies a St.Petersburg. Ens vem quedar al tren de Moscú, doncs bé, després de 8 hores al tren (aquest cop sense festa perquè estavem reventats de la nit a Moscú) vem arribar a st.Petersburg. Al sortir de la estació al carrer, la primera impressió és que la ciutat és més europea. Les cases són més petites, no hi han aquells gratacels enormes de Moscú. Seguidament, de mateixa manera que Moscú, ens fiquem a un autobus per fer un petit sighseeing de la ciutat. Passem per varios llocs que tornariem a visitar més tard, per tant ja veurem les fotos més endavant, quan ens vem parar a fer-les amb més calma. El que si va ser wapo, és la parada que va fer l'autobus al costat del riu. I és que st.Petersburg té just a sobre un llac enorme (no ens feu dir quin és, els que ens coneixeu sabeu que la geografia no ha sigut mai el nostre punt fort) que estava gelat, i al pujar una mica la temperatura el gel s'havia trencat, omplin un dels variis rius de st.Petersburg (per alguna cosa l'anomenen la Venècia del Nord):

Hermitage desde l'altra banda del riu

El gel arribava fins a on podies veure

El gel s'acumulava al ponts, empès per la seva pròpia força

Tot seguit, el mateix autobus ens va deixar al hotel, on vem poder descansar fins a l'hora de sopar, així que "spanish siesta" toca. I la veritat és que feia molta falta per poder aguantar el que ens venia a sobre aquella nit. I és que l'agència ens havia preparat un típic sopar rus! el menú: amanida (similar a la ensaladilla russa), sopa i un tall de carn (difícil d'identificar) amb patates al forn. Per beure, com no podia ser d'una altra manera, vodka (entre cada plat es feia un brindis per diferents motius amb "xupitos de vodka"). La part bona va ser quan va sortir el típic grup rus de fer música, i a que no endivineu qui van ser els afortunats a sortir a ballar? efectivament els dos amos d'aquest blog. I és que el Marc estava molt aprop del grup i lògicament va ser el primer al que van fer sortir. Mentre el Marc ballava i tal com es pot veure en el video anterior, jo m'estava pixant de riure, per tant el pròxim en sortir vaig ser jo, per llest! jejejeje, la veritat és que va ser molt divertit, al final entre jocs i balls van acabar sortint tots menys el Berni. Després del sopar, ens van portar a una mena de pub/discoteca bastant cutre, però el nivell d'eufòria col·lectiva va fer que ens ho passesim molt i molt bé:

El mestre demostrant com es balla amb "salero latino"

Un servidor ballant (atenció al Rodri pixant-se de riure darrere)

I també em va agafar l'atac de riure a mi, igual que a tots els que estaven al meu voltant

Foto posterior al "pub" d'esquerra a dreta i de darrera a davant: Loïc, Rodri, Anne, Aleix, guia Russa que no m'enrecordo el nom, Veronica (una altra guia russa) i Berni

Dia següent, arribant justets al esmorzar al hotel, doncs era a les 9.30. Amb les piles carregades amb un bon esmorzar, ens dirigim al centre de St.Petersburg, doncs la idea del dia era visitar el museu hermitage. Per a arribar-hi, s'ha d'agafar un parell de metros, i aquí és quan flipem amb el metro de St.Petersburg. Primer de tot, per baixar fins a les vies, unes escales mecàniques que sembla que baixin al infern, 2 o 3 minuts d'escales mecàniques. I segon, les andanes a reventar de gent, i un tren cada 1 minut! i és que és increïble, passa un tren cada un minut i pel següent la andana torna a estar plena com un ou! i és que ja ens ho havien avisat el guia, el metro de st.Petersburg (de mateixa manera en proporció d'habitants que el de Moscou) mou uns 5 mil·lions de persones al dia, i si algun dia s'espatlla, la ciutat es col·lapsa per complet.

Les escales al infern

El locutor del metro parlant valencià! che!

Després del metro i una petita caminada arribem al Hermitage:

Catherdral of the spill blood

Edifici del centre de st.Petersburg, diria que és una biblioteca o algo similar

Plaça on es troba el hermitage

Façana del Hermitage

Una mica de cultura sobre el Hermitage: es tracta de un dels museus d'art més importants del món, i està format per 6 edificis, però el més característic és el palau d'hivern, residència dels antics tzars de Rússia. La colecció la va començar Caterina la gran, i a través dels anys es va convertir en una de les col·leccions d'art més importants del món, fins que va arribar la revolució i Stalin va ordenar vendre moltes de les obres més importants. Tot i això, encara segueix sent una de les col·leccions més grans que existeixen. I sinó que ens ho diguin a nosaltres, que vem passar més de 3 hores per visitar els 3 pisos que el composen! la veritat és que tenen de tot, potser no es tant impressionants com el metropolitan de New York perquè les peces no són tant grans, però realment tenen obres de pràcticament tots els millors artistes de la història. A més a més, l'interior del edifici és realment espectacular, donant una idea de les èpoques de esplendor i luxe de l'antiga Rússia:

Entrada al hermitage

La saleta d'estar dels antics tzars

Loïc al tron dels emperadors

Mosaic de l'antiga Roma

Passadís on el sostre era una imitació de la capella sixtina

Aquí si que ens cabria sangria per tothom!

Anne contemplant quadres més moderns

Quadres de Picasso

Agotats i famolencs de la visita, una bona bocata del subway sempre entra bé. Després d'això, la tarda la vem reservar per donar una volta que marcava la guia que acabava a peus de la Cathedral of Spilled Blood, la catedral ortodoxa característica de St.Petersburg:

Canals "venecians" de st.Petersburg

Cathedral of spilled blood amb il·luminació nocturna

Després d'això, cap a l'hotel a dormir un ratet, sopar i sortir un estona per st.Petersburg. Poca cosa, la gent està cansada i es reserva per a la última nit. Així que quatre balls i cap a l'hotel a planxar-la.
Dimecres al matí, útlim dia de visita a st.Petersburg. El primer objectiu del dia és Palau de Caterina, residència estival de l'emperatriu. El problema és que no teniem contractada la visita guiada al palau, per tant no teniem dret a anar-hi amb l'autobus i el palau es troba a les afores de st.Petersburg. Consultem la guia i aquesta ens diu que hem d'agafar un metro i després un "taxi-bus". Ok, així ho farem doncs. Agafem al metro fins a la parada indicada i al sortir ens disposem a agafar el taxi-bus. Explicació: els taxi-bus són unes furgonetes de particulars, de mateixa manera que els taxis, els hi posen 4 pegatines i es dediquen a fer una ruta fixada. Quan vols pujar els crides, entres al darrera de la furgona (que hi caben unes 15 persones) hi fas arribar els diners del viatge al conductor. Tot molt surrealista. El problema que vem tenir és que lògicament els cartells que porten aquests vehicles estan en rus, així que impossible deixifrar quin haviem d'agafar perquè ens portés al palau de Caterina. Després de preguntar en anglès a 5 o 6 persones, trobem una noia jove que sembla entendre el que volem i ens diu que la seguim. Axí ho fem i relament agafem el taxi-bus correcte i arribem al palau de Caterina. El palau, que diu, luxe per tot arreu i el més impressionant la sala àmbar, feta integrament (parets i mobles) d'àmbar (no es podien fer fotografies així que us feu una idea o ho busqueu al google):

Façana de palau amb dos princeps fent el sagal

Rodri i Anne amb els mitjons reglementaris per no fer malbé el terra

Luxe desmesurat

Taxi-bus de tornada al st.Petersburg, dinar ràpid al McDonalds, i següent i últim punt de la nostra estada: la catedral de st.Isaac. Es tracta de una catedral inmensa, amb la tercera cúpula més gran d'europa, després del vaticà a Roma i st.Paul a Londres. La idea era visitar l'interior que diuen que és espectacular i pujar a la cúpula desde on hi ha la millor vista aèrea de st.Petersburg, però per mala sort nostra els dimecres està tancada al públic. Així que ens hem de conformar amb unes fotografies desde l'exterior:

Atenció a la mida de les columnes!

Atenció a la mida de la catedral comparada amb els cotxets aparcats davant!

Atenció al hamfri fent el garrulo amb el gel!

Final de la visita cultural a st.Petersburg, última visita a la nit de st.Petersburg. I és que desde que el grup de erasmus de la nostra uni va anar a st.Petersburg i ens van ensenyar la limusina que havien llogat, portavem la idea de fer el mateix. No va ser díficil convèncer els espanyols de Rovaniemi que s'unissin a nosaltres i així ho vem fer. 10 euros per persona i tenies una volta de una hora per st.Petersburg amb limusina, que ens va deixar a l'entrada de la discoteca on anaven el resta de integrants de viatge:

El grup de la limusina!

Gran festa de despedida de st.Petersburg! El dia següent, apurant encara més l'hora d'esmorzar a l'hotel, fer maletes i cap a l'autobús! I és que ens quedaven més de 8 hores de autobus per arribar fins a Helsinki. I no és que st.Petersburg estigui molt lluny, són uns 300 kilòmetres a Helsinki, però s'han de para 5 cops a la frontera! sisi 5 cops! 3 cops a la banda russa, una per comprovar el visat, un altre per comprovar el passaport i un altre per comprovar l'autobus, i de mateixa manera a la banda finesa. En total una hora i mitja llarga per passar la frontera. I al cap d'una estona ja erem un altre cop a Helsinki! La nostra aventura russa s'havia acabat, sans i estalvis, la veritat és que no dóna la sensació de ser un pais tant perillós com diuen alguns. Parlant amb els nostres companys de viatge, tots concidim en el mateix: un dels millors viatges, sinó el millor, de les nostres vides!